Olafur Eliasson és mig danès, mig islandès, per tant criat en escenaris naturals on va desenvolupar la consciència que l’ha convertit en un artista amb un sòlid discurs ecològic. De la Natura li interessa molt la seva geometrització i els sistemes espaials derivats d’ella. Ja ho va demostrar quan va rebre l’encàrrec de fer la capa externa de l’Harpa, el centre de concerts i conferències de Reykjavík, i va crear una epidermis inspirada en les columnes basàltiques de les platges d’Islàndia com la de Vik.

The Weather Project (2003) va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria i una gran sort, poder-lo veure al Turbine Hall de la Tate Modern de Londres. Aquell sol artificial gegant no només creava un efecte òptic visual, sinó també sensorial ja que la percepció d’escalfor en contrast amb el fred de fora era també majúscula. Setze anys després, la mateixa Tate va ser l’escenari inaugural de la seva primera exposició retrospectiva In Real Life, una trentena de peces entre fotografies, escultures, pintures i instal·lacions amb què Olafur Eliasson juga i explora la noció del que és “veritat”. Per això les seves peces són tan sensorials i cinètiques, plenes de llums monocromàtiques i jocs de miralls, que ofereixen una visió caleidoscòpica de la realitat a partir de situacions que enganyen l’ull i el cervell. En totes elles, Eliasson posa l’espectador en el centre i com a coautor necessari perquè la seva proposta acabi materialitzant-se com a obra d’Art.

Olafur Eliasson també ha tingut molta trascendència arran de les seves instal·lacions immersives per evidenciar que la Natura no entén de límits. Un exemple és Riverbed, quan va portar el curs d’un riu a dins del Museu d’Art Modern Louisiana de Dinamarca o l’exposició Life que al 2021 va inundar, amb aigua verda d’un estany, l’interior de l’elegant Fondation Beyeler de Basilea. En aquest sentit, és mítica la seva reivindicació Ice Watch, per a la qual va agafar blocs de gel que s’estaven desfen a Groenlàndia i els va col·locar a l’exterior de la Cimera sobre el Canvi Climàtic del 2015, a París.