Le Corbusier va acceptar l’encàrrec interpel·lat pel lloc i perquè tenia carta blanca per crear. Notre-Dame du Haut és la construcció més escultòrica de Le Corbusier. En ella el seu angle recte identitari és reemplaçat per la corba, a l’estil de l’arquitectura orgànica de Wright, Niemeyer, Utzon i Aalto, que als anys 50 va delinear icones com el Guggenheim de Nova York i l’Òpera de Sydney. Tot i que La Chapelle és un joc constant entre oposats: foscor-llum, masculí-femení, solidesa-lleugeresa, verticalitat-horizontalitat, arcaic-modern… el resultat és d’una unicitat commovedora. L’harmonia també es percep a l’interior, on tot el mobiliari i el confessionari estan dissenyats per Le Corbusier i dimensionats segons les proporcions del Modulor.

Més enllà de la seva essència religiosa, Ronchamp en un edifici profundament espiritual. La façana sud, perforada per 27 finestres tintades, convida la llum i el color a actuar com a materials arquitectònics a l’interior. Els orificis no estan col·locats de forma aleatòria sinó que segueixen el patró de les constel·lacions de Verge i Balança, per crear un efecte similar al d’observar les estrelles i connectar amb el cosmos.

Continuar llegint l’article: https://bit.ly/3VeQytT