Amb la fundació, el manifest i els esquemes pedagògics de l’Escola de Disseny Bauhaus, Walter Gropius i companyia van trepitjar tan fort que la seva empremta no només perdura, sinó que continua mostrant el camí a seguir. Cent anys després de la seva creació, ara és la Unió Europea qui invoca l’esperit de la Bauhaus per projectar un futur més bell, sostenible i inclusiu. 

Potser perquè la proposta del la Nova Bauhaus Europea brota de la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, i de dues comissaries més del seu equip, la NEB planteja dinàmiques més en femení. De la Bauhaus pretén replicar la seva essència creativa, col·laboradora, integradora, inclusiva, dialogant, horitzontal, empàtica i idealista. 

En la seva presentació, von der Leyen la va definir com “un espai de co-creació on arquitectes, estudiants, enginyers i dissenyadors treballin junts” per repensar noves maneres de viure més sostenibles, belles i en comunitat. Crear hàbitats alineats amb el Pacte Verd Europeu, que contemplin art, cultura, inclusió social, ciència i tecnologia a partir d’un treball en xarxa que estimuli l’educació, la investigació i l’emprenedoria de projectes fets amb la ment i el cor. 

Així ho feien a la Bauhaus, un moviment que continua complint el propòsit d’inventar el futur, un segle després del seu naixement. I per celebrar el seu centenari, el 2019 es va inaugurar a Dessau un nou Museu Bauhaus, obra de l’estudi barceloní Addenda Architects. La seva proposta, que fa una picada d’ullet als arquitectes de la Bauhaus amb el mur cortina i la tipografia de pal sec, va guanyar el concurs internacional al qual es van presentar més de 800 projectes. 

El nou edifici és un gran cofre negre de formigó i vidre, que atresora prop de 50.000 objectes d’Art. Entre ells, peces mítiques del seu mobiliari de disseny funcional com la cadira Wassily de Marcel Breuer i els famosos tapissos de les dones de la Bauhaus.