El formigó cilíndric de Tadao Ando, a París

La Bourse de Commerce del barri de Les Halles de París està vivint una segona vida arran de la reforma que hi ha fet el japonès Tadao Ando, per allotjar la col·lecció Pinault d’Art contemporani. Una de les primeres coses a admirar d’aquest arquitecte és que sigui autodidacte, i tot i així hagi acabat convertint-se en un mestre de lArquitectura contemporània i rebent les màximes distincions com el Pritzker, lany 1995. També l’honradesa amb què duu a terme el seu treball, ja que Tadao Ando el seu estudi està format per només una trentena de persones, per tal de garantir que ell mateix està a sobre cada projecte o no només hi posa la rúbrica com fan alguns starquitectes.

Amb 24 anys, Ando va deixar la seva Osaka natal i va agafar el Transiberià camí de París amb la idea de conèixer el seu ídol, Le Corbusier, i aprendre d’ell visitant la seva Villa Savoye als afores de París i la Cité Radieuse de Marsella. D’aquesta font beu la senzillesa moderna de Tadao Ando, a la que hi suma el seu paisatge vital japonès caracteritzat per la simplicitat i puresa de les formes.

És per aquesta Arquitectura neta i introvertida, que entre els més de 300 projectes que ha materialitzat hi ha molts temples religiosos, com l’Església de la Llum d’Osaka o l l’Església de l’Aigua a, a l’illa, de Hokkaido, però també museus, com el de Naoshima, Venècia i ara, París.

Això és també el que ha fet en aquest edifici del s.XVIII al centre de París, de planta circular i una gran cúpula de vidre per on hi entra un gran feix de llum, fins i tot en els molts dies grisos de la capital francesa. Buscar la llum és una obsessió d’Ando, qui de petit vivia en una casa fosca i finestres altes i explica com recollia la poca llum que hi entrava col·locant les mans en forma de bol.

És per això que la seva Arquitectura considera tant la llum, igual que presenta el formigó com un material noble i ple de bellesa. La mirada apreciativa cap al formigó d’Ando parteix de la senzillesa dels seus ingredients, que alhora són força comuns i no respon a cap fórmula secreta. Sí que ell sap com barrejar-los amb una perícia que converteix un material tan brutal i pesant com el formigó en una expressió de lleugeresa, netedat i harmonia increïbles.

El centre de la remodelació és el mur de formigó cilíndric de d’un diàmetre de 29 metres i 9,30 d’alçada just a sota de la cúpula central per on hi entra la llum, decorada amb pintures al fresc que recorden el passat de l’edifici, com a seu del comerç del blat. Un cop més, Tadao Ando ha inscrit el present en el passat, sense reemplaçar-lo sinó conjugant els dos temps verbals amb una elegància molt japonesa.